Què fer per poder millorar?

  • Prendre’s els medicaments com van ser receptats: Segurament serà un tractament amb analgèsics o antiinflamatoris clàssics o bé incorporar medicaments moduladors del dolor: antidepressius i anticonvulsants principalment. L’objectiu és millorar el somni, la fatiga, la depressió, els espasmes musculars i el dolor. En els casos més greus, poden combinar-se varis d’aquests fàrmacs, sota prescripció mèdica.
  • Practicar bones rutines per dormir amb la finalitat de millorar la qualitat del somni.
  • Fer exercici: Els experts recomanen realitzar exercici físic aeròbic de forma progressiva, gradual i constant (nedar, caminar…).
  • Dieta equilibrada: Dieta mediterrània
  • Evitar la cafeïna.
  • Deixar l’estrès de costat
  • Provar amb tractaments de acupressió i acupuntura.
  • El metge pot remetre-ho a una clínica del dolor si l’afecció és greu.

Teràpies psicològiques:
Aquest aspecte del tractament és fonamental per ensenyar al pacient a afrontar de forma correcta la fibromialgia.
Les teràpies psicològiques solen millorar alguns símptomes com:

  • El dolor
  • La depressió
  • L’autonomia
  • La qualitat de vida del pacient.

I també ajuda a:

  • Manejar pensaments negatius.
  • Portar un diari del seu dolor i símptomes
  • Reconèixer què empitjora els símptomes.
  • Buscar activitats agradables.
  • Establir límits.
  • Establir contacte amb grups de suport o associacions de fibromialgia també poden ser molt útils.

Un altre tipus de teràpies: Disciplines de la salut que ofereix una alternativa terapèutica no farmacològica per diagnosticar, prevenir i tractar símptomes de múltiples dolències, tant agudes com a cròniques, per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua o tècniques manuals entre elles l’electricitat.

  • Massatge: Útil per calmar i augmentar la circulació de la sang als músculs tibants i dolorosos.
  • Alleujament miofascial: Manipulació molt suau de massatge dissenyat per alleujar les restriccions i l’estretor dels teixits connectius. Quan es practica degudament, moltes vegades aconsegueix disminuir l’estirada que exerceixen els teixits connectius sobre els ossos, permetent que es relaxin i estenguin les fibres dels músculs i que s’expandeixin els òrgans.
  • Exercicis aeròbics: Per evitar l’atròfia muscular
  • Osteopatía
  • Exercicis d’estirament

fibromialgia4

Qualitat de vida

En l’actualitat hi ha un gran nombre de persones amb fibromialgia que realitzen una vida normal. No obstant això, si la malaltia triga a diagnosticar-se o no es realitza la intervenció adequada, la qualitat de vida del pacient va disminuint a poc a poc.
La importància d’aquesta patologia radica que afecta a tots els àmbits de la vida del pacient i aquest pot arribar a desenvolupar una discapacitat que fins i tot interfereixi en el seu àmbit laboral. Segons diversos estudis, entre el 15 i el 20 i fins al 50 per cent dels pacients han de deixar el seu treball.

Diagnòstic

El diagnòstic és clínic i s’explora al pacient mitjançant anàlisi de sang, radiografies i altres proves complementàries que permetin l’exclusió de malalties amb símptomes semblants. L’anàlisi ajuda a descartar altres malalties com el lupus, l’hipotiroïdisme o l’artritis reumatoide i pot confirmar-se que és fibromialgia quan es detecten un conjunt de 18 punts, denominats punts dolorosos a la pressió que solen situar-se en diverses àrees musculars del cos com el coll, colze, genolls i pelvis.

Quins són les causes de la fibromialgia?

Les causes de la fibromialgia són desconegudes. Certs factors poden estar relacionats amb aquest trastorn.
La fibromialgia s’ha relacionat amb:

  • Esdeveniments estressants o traumàtics, com a accidents automobilístics.
  • Lesions recurrents.
  • Malestars o dolències.
  • Certes malalties.

La fibromialgia es diagnostica més freqüentment en individus que pateixen certes malalties. Aquestes malalties poden compartir manifestacions clíniques amb la FM:

  • Artritis reumatoide
  • Lupus eritematoso sistémico (comunament anomenat lupus)
  • Espondilitis anquilosante (artritis espinal).
  • Espondiloartropatías
  • Esclerosi múltiple
  • Hipotiroïdisme
  • Neuropatías perifèriques
  • Alteracions estructurals mecàniques o degeneratives del raquis
  • Miopatia (metabòlica o inflamatoria)
  • Polimialgia reumática
  • Trastorn depressiu major
  • Les dones que tenen a un familiar amb fibromialgia tenen major predisposició a patir de fibromialgia també.

Alguns científics creuen que l’origen de la fibromialgia pot ser genètic. Els gens poden fer que una persona tingui una forta reacció de dolor davant coses que altres persones no consideren doloroses.